Aquest va ser el meu debut “accidental” en solitari. Per ser franc és bastant dolent i aburrit d’escoltar. Però crec que té alguns punts i la història al darrere el fa bastant interessant. Quan vaig gravar això no pensava en editar-ho. Però reflexa un moment en el qual jo vivia a l’oest de Filadèlfia (40th and Lancaster) i en el qual em sentia molt infeliç i sol. Era el Novembre del 2004, el meu primer hivern allí. Feia tant fred… i estaba molt deprimit. M’odiava a mi mateix i no sabia què fer amb la meva vida.
Vaig començar a fer el burru amb un teclat que haviem comprat a un “flea market” al que solíem anar a Delaware. Era un Yamaha (no recordo el model), molt simple, amb diferents ritmes i tres o quatre sons diferents. Una mica tipus teclat de joguina. Em va costar cinc dòlars. Ni tan sols tenia sortida per jack així que el vaig modificar i en vaig construir una desconnectant l’altaveu intern. Després vaig modificar el circuit (un de molt petit). Habia sentit a parlar de modificar circuits perquè vaig veure a l’ Eli Winograd fent-ho al magatzem(4011 Juniper st.),també l’hi vaig preguntar a en Brian Morsberger una mica i finalment vaig aconseguir trobar un parell de pàgines web sobre el tema. El meu primer intent va ser modificar un “speakandspell” però el vaig cremar completament. Una putada. Però tenia moltes ganes de fer remor. Habia anat a bastants concerts a la ferreteria i m’habia impressionat molt veure a Knifestorm, Kites, Prurient entre d’altres. També havia anat alguns concerts al magatzem i a casa de la Crystal. Nautical Almanac va ser especialment xocant. Després d’un llarg temps d’aborriment aquells concerts eren una gran porta per a mi. també acabava de conèixer a en Rob qui em va donar el seu cassette “Soulpiss” i vaig pensar “això és el que sempre he volgut fer”. Totes les persones i els llocs que acabo d’anomenar encara són la meva influència a hores d’ara.Així que modificar circuits semblava la manera més simple de fer soroll. Ara que m’escolto la gravació i penso en com de naïf era tot plegat però tinc unes sensacions agradables quant penso en mi mateix fent-ho. O sigui que vaig modificar el teclat i vaig començar a probar de tocar-lo. Tenia una grabadora de cassette. La típica amb un micro. També tenia una ràdio. Vaig “tontejar” amb el teclat, fent que dos cables sortíssin des del circuit cap a fora i a vegades els connectava a peçes de metall, a vegades a culleres o forquilles, després els feia entrar i sortir de la “clavija” de la ràdio i fent-los entrar cap al teclat altre cop. Feia uns sons bastant extranys i a vegades m’enrampava la llengua (per sort el teclat anava amb piles, sino ara no seria aqui per explicar-ho). A vegades es poden sentir sons que semblen una veu però no es pot apreciar del tot. Hi han algunes parts gracioses que venen d’alguna cadena de ràdio cristiana que apareix de cop i dóna un ambient més “grimós”. A vegades em tornava una mica boig i començava a cantar i a picar a la taula mentre tocava. És bastant ridícul però també em fa feliç haver-ho fet. he de confessar que m’ha fet vergonya alguna vegada. O sigui que vaig grabar tres cassettes i m’els vaig guardar a la maleta, oblidant-me’n completament. Tres mesos després quan vaig tornar a Barcelona els vaig trobar quan desfeia la bossa. Vaig escoltar-me tots els cassettes i vaig decidir que faria una selecció, ho digitaria i faria un CDR. S’em va acudir el nom ASDC. Per sort estava començant a conèixer a en Sergio (Cucufate) qui va tenir la paciència suficient com per escoltar tots els interludis i passsar-los a digital per a mi (moltíssimes gràcies si llegeixes això per cert). Així que vaig grabar uns quants CDR-s, vaig comprar paper maco i vaig fer portades amb fotos tretes d’algunes revistes del cor dels anys 60 que havia trobat a la brossa. Vaig fer-ne 50 còpies. Vaig decidir títols per totes les cançons, vaig estar-hi una bona estona i després vaig perdre el paper amb tots els títols i vaig deixar-ho córrer. per això les cançons no tenen títol.

photo: “Hoagie City”. 40th amb Lancaster.
(ENGLISH)
To be honest it’s pretty bad and boring to listen to. But i think it’s got a few highlights and the story behind it is pretty interesting and makes it kind of appealing. This recording was not supposed to be put out. It just reflects a moment while i was living in West Philadelphia (40th and Lancaster) and i was feeling very miserable and lonely. November 2004, it was my first winter there, it was so cold. And i was feeling real bummed. i hated myself and i didn’t really know what to do with my life.
I started messing around with a keyboard i found at a flea market we used to go in Delaware. It was a Yamaha (can’t remember the model), very simple, with different beats and three or for different sounds. Kind of like a toy keyboard. I payed $5.00 for it. It didn’t even have a line out so i modified it and wired it into one by disconnecting the speaker. After that, i started circuit-bending the little circuit (a really tiny one). I knew about circuit-bending cause i saw Eli Winograd do it in the (4011 Juniper st.) Warehouse, i also asked Brian Morsberger a little bit and also found a couple websites about it. My first attempt was circuit-bending a “speakandspell” that i burned completely. Bummer. But i really wanted to make some noise. I had been going around to shows at the Hardware store and i was very impressed after watching Knifestorm, Kites, Prurient and some more. Also the shows at the warehouse and Crystal’s house. Nautical Almanac specially. After a long time of unexcitement those show really were a highlight for me. Also i had just met Rob who gave me his “Soulpiss” cassette and i thought “this is what i have been wanting to do all my life”. Everyone and everywhere i just named is still my influence right now. So circuit bending seemed like the easiest way for me to actually make some noise. Now that i listen to it and think about how naive the whole thing was but i have very sweet feelings about myself doing that.
Download the whole album here.
hola esta buena tu musica, me baje los links q bueno de experimentar en cosas!! yo soy de Peru pero ahora vivo en barcelona hace un tiempo, hago dibujos animados, pero siempre me gusto la musica y ahora hago muchos sonidos para mis animacions videos o simplemente para desahogarme por las mañanaS!! queria preguntarte acerca del ´´circuit-bending´´ ? sabes de paginas donde te enseñen como hacer esto? o es muy complicado? yo tengo juguetes estos con sonidos y tambien un teclado pekeño casio P-87 q encontre ! bueno espero sigas con la musica sonidos lo q sea q te guste hacer!
adios y gracias
mao.
Per: mao el Març 5, 2008
a les 9:06 pm